divendres, 23 de gener de 2015

Els lletraferits (Presentació)

De tant en tant la vida et dóna sorpreses i fa relativament poc en vaig rebre una ben curiosa: resulta que hi ha uns quants alumnes que tenen inquietuds literàries, poètiques, narratives... Que aquestos alumnes hagen confiat en mi per mostrar la seua obra incipient és un gran motiu d'orgull i alegria ja que és una resposta a la motivació que tracte de transmetre a les meues classes.

Per això m'agradaria començar una nova secció a aquest blog. Ja que de tant en tant parlem de processos creatius i tots eixos camins de la ment que ens porten a materialitzar allò que tenim al cap, pense que potser seria una bona idea mostrar eixes creacions a la resta de companys en particular i a la blogosfera en general...

Aquesta nova secció no és només per a aquells que ja han començat a escriure i tenen una producció considerable, aquells que resteu en silenci, que escriviu en secret i encara no us atreviu a donar el pas, potser ara és la vostra oportunitat de començar pel camí de l'escriptura, de mostrar als lectors què voleu dir.

Ja que començar no és fàcil, jo seré la primera.
Ací us deixe unes proses poètiques pròpies. Espere que vos agraden i que vos animeu a participar!!

1.
Batalla absurdament perduda...
- Pot anar al bany?
- Qui?
- Jo...
- Com jo?
- Sí, pot anar al bany jo?
- No entenc res...
- Que si pot anar al bany?
- Però, qui?
- JO!
- Jo pot?
- Què?
- Jo no és pot, és puc...
- No t’entenc...
- Que es diu puc...
- Puc? Què?
- Jo puc, tu pots, ell pot...
- Val... Pot anar al bany?
- Com?
- Al bany... Pot anar?
- Qui?
- JO!
- No es diu pot, es diu puc: puc anar al bany?

- És igual... ja no tinc ganes...
Teresa Guerrero, 22/1/2015

2.
Mirades que signifiquen coses...
Conec ulls
blaus grans i intensos, verds vius i juganers,
blaus tímids i incrèduls, marrons inquisitius i ferms,
verds clars i transparents, marrons forts i desafiants
marrons càlids i propers, marrons amables i tendres, marrons, els més abundants...
Conec ulls
Que canvien de color amb la intensitat de la llum
Que canvien de grandària amb allò que dic
Que canvien de gest quan no quadren les coses
Que es tanquen quan el que s’explica és massa intens...
Conec ulls
Que ploren de ràbia,
Que riuen de les ocurrències,
Que miren amb desconfiança,
Que confien que tot passarà.
Conec ulls
Desconcertants,
Interrogants,
Inquietants,
Profunds,
Incolors...
Teresa Guerrero, 22/1/2015

3.
Tornar a escriure proses poètiques...
Potser una necessitat o el camí de sempre,
Potser perquè ho necessite o perquè no ho he deixat mai,
Potser pels signes dels temps o per no quedar enrere.

Tornar a escriure proses poètiques...
Potser per ser conseqüent amb el que dic o per refermar-ho,
Potser per tornar a l’inici o per no deixar-ho perdre,
Potser per fer de tot un dubte o per no esclarir-lo mai.
Teresa Guerrero, 22/1/2015

3 comentaris:

  1. JFA "Frasqui"27 de gener de 2015 a les 22:33

    Comence la meua participació recordant als lectors que davant de "e" i de "i" no té cabuda una ce trencada (Ç). A continuació, m'agradaria compartir frases pròpies un tant reflexives que m'ajuden afrontar els dies d'una manera diferent a la societat: Positivament i amb il·lusió.


    4. "Escrits convertits en esborranys que s'atreveixen a ser escoltats."

    De vegades, cal deixar de parlar per començar a dir les coses.

    La por és el present; el penediment és el futur.

    Ser un sol en dies de plutja.

    Trets d'amor: Esperança al món.

    Saber escoltar obri portes a nous mons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Senyor Frasqui,
      Benvingut als Lletraferits. Esperem que ens envies moltes més mostres d'allò que escrius. Sempre és molt interessant llegir-te.

      Elimina
  2. 5.
    -Qui creus que eres?
    +Qui creus que sóc?
    No valen més mirades per damunt dels muscles, ni crítiques acompanyades per rialles de superioritat. Ací som el que fem, som el que lluitem i sobretot, som diferents. El temps és el classificador de les persones. Potser parlem d'un temps com aquest, on l'aire et pot deixar ben lluny d'un altre. (Si parlem de mi, no cal preguntar-se qui no mereix estar al costat de qui). O, tal vegada, siga eixe temps que es compta amb minuts, es mesura en experiències i s'atura, per uns instants, quan assoleixes la glòria.
    Curiosa frase aquella que diu: "Qui no corre, vola", ja que 'qui corre' mai estarà a l'altura de qui vola. Hem de ser intel·ligents i entendre "volar" com tots eixos detalls que ens fan sentir especials, que ens fan créixer, aprendre i entendre. Tots aquells detalls que ens fan tocar el cel, somiar, creure que ho aconseguirem i per damunt de tot, que ens fan feliços.
    +Algú que vola.
    -Algú feliç.

    ResponElimina