Open your mind

El proper dia 10 de desembre a l'Auditori de Torrent, es podrà gaudir de la retransmissió en directe des del Covent Garden a la Royal Opera House interpretant Cavalleria Rusticana i Pagliacci dues òperes curtes que es consideren les obres mestres de cadascun dels compositors.

Personalment no conec massa bé Cavalleria Rusticana, però només saber que és  una història d'amor rural molt propera a les nostres obres de la Renaixença ja em sembla interessant. 

Pel que fa Pagliacci... Tenim una llarga història: si partim de que els pallassos no m'agraden gens en absolut (ni els de la tele (Fofó, Miliki, etc. Krusty tampoc...) ni cap altre pallasso ja siga en directe o de peluix) he de dir que l'ària de tenor d'aquesta obra sempre em genera respecte, admiració i em fa identificar-me directament amb les seues paraules... Tots interpretem un paper a la nostra vida, tots som pallassos que han de seguir amb l'obra ja que, com diu: "posa't la camissa i enfarina't la cara. La gent paga i vol riure ací. I si l'Arlequí et furta a Colombina, riu, pallasso i tothom aplaudirà."

Potser siga tot massa metafòric, però bé, no crec que calguen massa explicacions. 

Us deixe el vídeo, subtitulat al castellà i cantat per un dels 3 millors tenors que ha donat la història de la música: Luciano Pavarotti.

Altres coses del nostre cap: Claus Baudelaire

És en època d'exàmens quan, malauradament, no hi ha massa temps per escriure i quan, també per desgràcia, ens posem més creatius. Açò mateix és el que li ha passat a Claus Baudelaire, un dels membres fundadors de Lletraferits que es manté amb més activitat que mai. Claus ja va deixar algun text a l'estiu i s'encarrega de les descripcions de la novel·la que estem escrivint entre tots.

I us preguntareu: i només fa descripcions? A la qual cosa jo respondria: I us sembla poc?

Les descripcions de Claus Baudelaire són precises, acurades... Encara recorde un llac i tot allò que l'envoltava en un dels textos de la seua producció... Però no penseu que només sap fer descripcions, eixa només és una de les coses en les quals destaca.

Últimament, la major part de les seues energies van destinades a estudiar però, com sempre diguem a Lletraferits: els textos col·laterals no es poden evitar, ja siga mentre escrius una novel·la o estudies biologia... O CTM...

Quiero ser como una nube.

Libre y ligera. Que cuando llore inunde una ciudad o dos o tres o cuatro o las que hagan falta para consolarme. Que sea el viento quién me guíe, mi fiel amigo, mi continuo compañero, a veces frío, a veces cálido, rápido o lento pero siempre constante, cogiéndome la mano. Y que cuando caiga y la gente me atraviese apartándome con los limpiaparabrisas, me deshaga en millones de gotitas incontables para cualquier ser vivo, que se depositarán en todos los rincones. Que se cuelen entre los pétalos de una campanilla; que ayuden a la oxidación de las campanas de un pueblo de la alta montaña; que se acumulen en los urticantes pelos de una ortiga; que acaricien el rostro de algún anciano, bien tapado, que está trabajando el campo, que escuchen las historias que cuentan sus arrugas; que caigan sobre las piedras del camino, pero que finalmente se evaporen de nuevo para formar otra nube, una más bella, más blanca, más pura, más ligera y que cada gota le cuente lo que aprendió antes de ser nube de nuevo y que eso la haga libre.

Tasca 2: Poesia trobadoresca

Ja hem parlat molt a classe sobre l'edat mitjana i totes aquelles coses que passaven: trobadors, dames o midons, l'amor cortés o fin'amor, el gilós, el drutz... Però una cosa és parlar i altra veure els textos "en directe".

Ací us deixe uns enllaços al RIALC, una web en la qual es troben compilats una gran quantitat de textos d'aquella època. Cal remarcar que la pàgina és italiana...

La vostra tasca és llegir-los (ja sabeu: "open your mind") i fer un resum del contingut en el qual justifiqueu, tant per presència com per absència, que aquestos poemes són trobadorescos. Quines marques trobeu? De quin tema tracten?Etc.
La tasca caldrà lliurar-la, a mà, en fulls blancs, el dilluns 9 de novembre.

No cal que diga que, al moment de "dubtes, preguntes, opinions..." és quan tindreu l'oportunitat de preguntar allò que necessiteu...
Cavallers i dames de la cort: Molta Sort!

Amant languesch - Gilabert de Próixita

Estramps - Jordi de Sant Jordi

"Deixant" a part l'estil dels trobadors - Ausiàs March

Colguen les gents - Ausiàs March

Nota: Aquesta imatge mostra la partitura d'un dels poemes més importants de Bernat de Ventadorn: "Quand vei la lauseta mover". És molt interessant veure, per una part el nivell de llengua que utilitza i per altra part el xifrat de música medieval... Tota una troballa!!!!

Altres coses del nostre cap: Pitufina.

Per als lectors habituals d'aquest bloc, qui presentem avui ja és un clàssic. Pitufina és un dels membres fundadors dels Lletraferits que mostra una gran qualitat en tot allò que escriu, no debades compta amb un nombrós "club de fans" entre els alumnes de 2n de Batx. Aquest membre sempre mostra la realitat amb unes imatges acurades i directes, amb una retòrica no massa complicada però efectiva. Eixa és la millor característica de Pitufina: és capaç de mostrar-nos la realitat com és, cara a cara, amb allò que l'envolta, de manera clara i també de fer-nos reflexionar sobre aquelles coses que estan a prop de nosaltres i a les quals no donem massa importància, com fa al text que presentem avui.

Qui és Pitufina? Un dels grans descobriments literaris dels Lletraferits... Pitufina som tots... XD

¿Qué es un libro? 

Muchos responderían que es simplemente un montón de hojas para adquirir conocimiento. Esa definición se queda tan corta, tan lejana a la realidad… No puedo evitar sonreír cada vez que escucho a alguien decir que nunca lee, no saben aún todo lo que encierra ese montón de hojas. 

¿Conocimientos? ¡Que tan equivocado está aquel que piense sólo eso! Un libro encierra misterios, aventuras, mundos, sueños, realidades... Tantas cosas en algo que parece tan pequeño e insignificante… 

Las pequeñas letras tienen capacidad para controlarnos, para hacer que nos evadamos de la realidad durante un rato haciéndonos soñar e imaginar locuras, además de hacer sentir, a todo aquel que se atreve a posar sus ojos en ellas, lo suficientemente valiente para leerlas hasta el final. Te hacen sentir sin problemas, sin preocupaciones… Después de haberte separado de ellas, echas de menos las tonterías de ese personaje que te sacaba una sonrisa sin saber cómo, a ese que sólo te hacia enfadar, las aventuras que vivían aquellos que te acompañaron durante horas, esos que te hacían que se te parase el corazón. 

Lo diría, lo gritaría si hiciese falta: un libro tiene vida, muere durante el tiempo que permanece cerrado y quien lo lee, lo revive, los personajes cobran vida, los diálogos toman sentido, los secretos son descubiertos…

¿Eres valiente? ¡Adelante, atrévete a revivirlo! Atrévete a introducirte en esa emocionante aventura que te espera tras esas páginas, tras ese montón de hojas.

Una mica d'opinió...

Com sabeu, a classe ja hem començat o estem a punt de començar amb la literatura medieval i eixe tema ens va a donar per a molt, per poder entendre d'on venim i ja més endavant, quan acabem el curs, per entendre el per què de moltes coses... Com per exemple del text que vos presente a continuació: és un retall de la primera fitxa d'Enric Valor per promoure l'ús del valencià en el qual s'explica el per què d'aquesta iniciativa. De moment només sabem algunes coses que hem estudiat en cursos anteriors, no hem entrat encara en matèria sobre l'ús de la nostra llengua i situacions, com a mínim, complicades que se'n relacionen....

Per això aquesta activitat ara, es tracta de que llegiu el text i realitzeu una redacció en la qual valoreu allò que va escriure Enric Valor l'any 1962... Utilitzeu els vostres coneixements actuals, a partir de l'opinió que us genera ARA aquest text... Ja en tornarem a parlar cap al mes de maig...

 

La redacció cal lliurar-la en fulls blancs, a mà, el dilluns 26 d'octubre.

P.S: No és una mica xocant que un text que promou l'ús del valencià estiga escrit en castellà? Afegiu aquesta reflexió al vostre text. 

Iniciatives: AVL

Fa temps que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va obrir un compte a Facebook en el qual mostren la seua activitat, les visites que reben a Sant Miquel dels Reis, conferències, exposicions... Una mostra de que l'Acadèmia està treballant i fent promoció del valencià.

També posen en valor diferents autors de la nostra literatura i d'altres camps d'estudi. Fa uns anys es va celebrar l'any Estellés, Carles Salvador va ser l'escriptor de l'any 2015 i ara han començat a promoure la figura d'Enric Valor ja que ha estat recentment publicat un llibre sobre l'autor: L'obra periodística d'Enric Valor (1933-2000) de Josep Daniel Climent, a la col·lecció Recerca de l'AVL.

A la pàgina de Facebook de l'Acadèmia podem trobar unes fitxes que va fer Enric Valor entre els anys 1962 i 1974 per promoure l'ús correcte del valencià.

Ens ha semblat una iniciativa ben interessant i ja que al post ens conviden a col·leccionar-les, hem decidit també compartir-ne algunes amb els nostres alumnes.

Ah! I si teniu Facebook, animeu-vos a seguir a l'AVL, de tant en tant fan concursos i us servirà per saber què es mou i quins temes estan d'actualitat pel que fa València i el valencià.

Altres coses del nostre cap: Sr. Black

Avui presentem un altre membre de lletraferits: Sr. Black. Va entrar a formar part del nostre club una mica tard, segur que s'ho va repensar moltes vegades, però finalment va donar el pas i estem molt contents de tindre'l entre nosaltres.

La producció de Sr. Black es centra en la narrativa de terror, juga amb la ment del lector tractant de cercar aquells punts en el qual arriba al límit de les seues pròpies pors. Això fa que la profunditat dels seus textos vaja una mica més enllà i que quan li demanes que parle sobre altres temes, elimine una mica eixe punt "black" i tot prenga uns tocs més seriosos. 

Just això va passar quan vam pensar presentar-nos a un concurs de narrativa breu sobre Santa Teresa al qual, finalment no hi vam poder participar. Però ens ha deixat aquesta peça de Sr. Black que, donat que estem a les portes de la festa, resulta molt adient. Parlem de relectures, revisions, actualitzacions d'un moment molt intens de La Santa. Feliç dia a tots!

Es simplemente, como fundirse, como evaporarse en la respiración de Dios.

Todo sucedió en un momento, que a mí me pareció una eternidad, o quizás no. En ese momento sentí una punzada en el corazón “su gran lanza dorada, henchida de fuego, llegó hasta mis entrañas”. 

Fue algo muy fuerte, pero no doloroso, casi diría que fue relajante, de una dulzura indescriptible. Instantáneamente sentí que me invadía una tremenda paz y un calor interno que se extendía desde el centro del pecho hasta cada extremo de todas las extremidades al ritmo de los latidos, como el escalofrio más cálido que pueda sentirse. La ola de calor interno era comparable a la sensación de flotar en agua caliente y en calma. 

Perdí toda percepción del tiempo y del espacio, de mi cuerpo. Se me aceleró la respiración y sentí que caía hacia la "nada", cesó la caída y noté como mi cuerpo se desvanecía como si de humo se tratara hasta que solo quedaron mis pensamientos. Era como ser la nada y a la vez formar parte de todo. 

Cuando recobré la conciencia no sabía qué hora era, ni donde estaba, ni siquiera si había sido un sueño, solo tenia en mi mente la sensación más liberadora que se puede sentir, la razón absoluta y la comprensión de algo ajeno y maravilloso, algo que aún así, escapa a mi entendimiento.

Fue simplemente, como fundirse, como evaporarse en la respiración de Dios.

Altres coses del nostre cap: Pablo H. Raga

Es nota que anem fent feina, que el curs ja roda i que la creativitat es posa en marxa una altra vegada. Aquesta vegada canviem de terç, anem a per una mica de poesia de la mà de Pablo H. Raga, un altre dels membres fundadors dels Lletraferits i el nostre poeta preferit en castellà. És alumne de 2n de Batxillerat de la branca de ciències de la salut, però com veureu, això no és cap impediment ni cap entrebanc per fer poesia. La producció de Pablo va restar en silenci fins que "els Lletra" la vam fer eixir i des d'eixe moment, de tant en tant podem gaudir de regals com aquest. La poesia de Pablo té molts matisos, passa des de l'afecte més tendre a l'expressió de sentiments d'oblit i d'enyorança, tot amb una cura i una tria ben pensada de les paraules. Pel que fa la forma, trobem poemes canònics, d'aquells de comptar les síl·labes i fer que rime (assonant o consonant, això ja depén del moment) fins els poemes lliures en els quals el contingut és el més important. Jo sempre dic que els poemes de Pablo cal llegir-los tres vegades per trobar la gran quantitat de missatges i imatges que transmet, però segur que, en fer la tercera, ve de gust una quarta... Actualment estem esperant la resolució del darrer concurs al qual ha presentat un poemari ben interessant... Ja us informarem, si cal, de com ha anat la cosa. Sort, Pablo!

Un latido más

He avanzado entre tinieblas

fundiéndome con ellas

anhelando oír algo que me salvase

anhelando oír un latido más.

He vivido a ciegas

guiándome por tus pasos

deseando sentir la presión contra tu pecho

deseando sentir un latido más.

He soñado innumerables veces

con un futuro en el que te alcance

intentando robarte la tristeza

intentando robarte un latido más.

He besado a demasiadas princesas

y siempre me ha salido rana.

Sólo tú me das esa felicidad

Sólo tú me das otro latido más.

Y te he amado todos mis días

dándote todo de mi para que seas feliz.

Así que sólo te pido

que antes de cerrar los ojos me permitas atesorar

                solamente otro latido más.

Altres coses del nostre cap: Loga

Hui tenim la sort de comptar amb un text col·lateral de Loga. És una dels membres fundadors de Lletraferits i de les que, amb la seua producció, ha arribat a guanyar o quedar en molt bona posició en alguns concursos. La raó és evident només en llegir aquest text. Avant, passeu, llegiu i gaudiu-lo...

Había verde por todas partes. Aquel bosque desprendía un aroma que no era capaz de reconocer, pero que no olvidaría nunca. Supo que en el momento en que dejara de percibirlo, lo añoraría. La humedad le dificultaba la respiración, pero aún así aquel lugar no dejaba de maravillarle. Finos troncos de un árbol al que no conseguía poner nombre, inundaban todo el espacio, exceptuando el pequeño y angosto camino que se dibujaba entre los árboles casi de forma imperceptible. El refulgente verde de las hojas de aquellos curioso árboles se correspondía con el verde que cubría todo el suelo. Cientos, miles, tal vez millones de tréboles cubrían el suelo, formando un pequeño mar verde lleno de vida. El camino se extiendía más allá de lo que su vista alcanza a ver, pero eso no le angustiaba. Por algún extraño motivo, entre toda aquella naturaleza, se sentía segura y tranquila a pesar de saberse perdida. De pronto, minúsculas gotas comenzaron a calar entre las frondosas copas, llenando de pequeñas esferas acuosas todas las plantas que cubrían aquel paisaje. Sonia extendió las manos y observó como poco a poco, las gotas se iban posando en sus manos, ocupando cada rincón de sus palmas, maravillada por la pureza del momento. Comenzó a caminar sintiéndose más viva que nunca mientras la lluvia caía sobre ella, cubriendo de rocío su ropa. Mientras avanzaba, algo llamó su atención. ¿Qué era aquello? ¿Una hoja tal vez? Su color amarillento destacaba entre aquel verde interminable, haciéndola imposible de esconder. Sonia abandonó el camino para acercarse a lo que efectivamente era una hoja de papel, amarilleada y rasgada por el tiempo. Había algo escrito en ella, aunque el agua insistía en borrar las pocas letras que todavía resultaban legibles en aquel viejo papel. Con muchos esfuerzos, Sonia consiguió descifrar la última línea escrita: ‘...para morir en este bosque maldito.’

(¿Continuará?)

Anem per feina 1

Bé, per començar anem fortets. Ací tenim una notícia que va ser publicada al diari Levante-EMV el dia 11 de setembre. Com ja he dit a classe, no entrarem a analitzar discursos polítics, així que deixarem de banda les valoracions del periodista. Serà qüestió que ens centrem en el contingut: De què parla la notícia? Quin és el tema principal? I els secundaris? Com la resumiríem? Quina estructura té? Compta amb totes les parts que ha de tindre una notícia?
Ànim! Llegiu i comenteu!!

COMENCEM EL CURS

Començar un nou curs sempre resulta inquietant i de vegades emocionant, sobre tot per als alumnes de primer de batxillerat que comencen una nova etapa, els passos previs i necessaris per accedir a la universitat. Els que ara estan a segon, primers seguidors d'aquest bloc, comencen a sentir la pressió del temps i les assignatures, comencen a notar l'alè terrible del selectiu al seu clatell... Res que no saberen amb antelació però una cosa és veure-ho des de la barrera còmoda i feliç del primer de batxillerat i una altra és saber-te de genolls davant una porta de la qual saps que va a eixir un Miura terrible... Bé, aquesta pel·lícula ja l'hem vista moltes vegades i sense ànim de fer "spoiler", al final tots sobreviuen, són feliços i mengen anisos, així que cal mantindre la calma.

Aquest bloc comença una altra vegada, amb posts per a tots els alumnes, opinió, informacions, creacions dels Lletraferits... 

Tot des de Teresianes de Torrent, amb molt d'afecte... 

Seguiu-nos!

Altres coses del nostre cap

Quan treballes en un projecte concret és inevitable que la ment funcione cap a altres temes, que tot allò que t'envolta siga objecte d'observació. Són eixos escrits colaterals les "altres coses del nostre cap" que ocupen aquesta nova secció.

Avui és Claus Baudelaire qui ens ofereix un dels seus textos. Fixeu-vos en les imatges, en les descripcions... No debades és la nostra "descriptora" oficial...

La espera...

El suelo comenzó a temblar, se oía un grito atemorizado de chapa al entrechocarse... Un gutural sonido que hacía que se le pusieran los pelos de gallina a todo aquel que no estuviera acostumbrado a aquella cueva oscura y sin aparente fin cuando mirabas a los lados. Se aproximó rugiendo como un dragón hambriento que ha olido esa gota de sudor frío que te resbala por la espalda. El impaciente sonido de los pies golpeando nerviosos el suelo provocaba en ti un nudo en el estómago, "qué es eso que viene... debería apartarme..." El nudo apretaba cada vez más fuerte conforme el horrible sonido se iba acercando. Tu mente barajaba ya mil posibilidades, empezabas a creer que las historias de la edad media sobre caballeros andantes y sus espadas asesinas de dragones eran reales y comenzaste a esperar, sin darte cuenta, la llegada de aquel caballero. Pero no llegó y con un chirrido de hierro oxidado contra hierro oxidado, tu monstruo apareció, abrió sus fauces y decenas de personas salieron despavoridas.
"En colón tengo que coger la línea siete...", te repetiste, "que poco me gusta el metro".

                                                                                                                   Claus Baudelaire

Obert per vacances

Com veieu Lletraferits no tanca, de fet, és en les vacances en les que trobem espai per a la creació, on veiem en tot el que ens envolta, la bellesa suficient com per a inspirar-nos un text. Per què? La resposta és ben evident: és a l'estiu quan podem deixar de costat els maldecaps del dia a dia i dedicar més temps a allò que ens ronda pel cap... De moment ja "hem pres possessió d'aquesta platja" i hem pensat dedicar aquest espai a Internet per donar-nos a conèixer i donar a conèixer els nostres projectes.

No estem quiets en absolut, estem més actius que mai preparant el nostre Gran Projecte, del qual no podem avançar cap cosa però del que sí que podem dir que serà impressionant... Vinga, només un petit tast: estem fent un text col·lectiu, cadascú té una tasca, una part i després, quan ho juntem tot... Poden passar dues coses: que explote o que funcione...

Caldrà esperar fins octubre o març per veure si ha eixit o què...

Estigueu ben atents perquè... HEM OBERT PER VACANCES!!!

Lletraferits: cicle de Microrelats

El 28 de març de 2015 sempre serà una data important per a Lletraferits: no només perquè al centre vam celebrar l'aniversari i 5é Centenari del naixement de Santa Teresa, també va ser la nostra primera reunió oficial i vam perfilar el primer projecte comú seriós: un cicle de microrelats. Aquesta tècnica que ara està de moda, pretén condesar, en el mínim de línies possibles, tota una història. Això provoca que el lector imagine, cree, participe del relat ja que amb la mínima informació ha de completar el missatge. En aquesta tècnica és molt important el títol, de vegades dóna la clau per entendre el text...
Ací us deixe un enllaç per si voleu aprofundir en aquesta tècnica... Nosaltres la treballarem un temps i el tema que serà el fil conductor és allò que ens uneix, allò que ens envolta tots els matins de dilluns a divendres (i algunes vesprades també)... No diré més, crec que queda ben clar...

Què és un microrelat?
http://www.llegircruilla.cat/2013/04/que-es-un-microrelat-per-flavia-company/

El recinto.
Solo es un lugar de paso. Conoce cientos de historias, cada cual más sorprendente que la anterior. Encierra mil secretos que nunca desvelará, pero que tampoco olvidará jamás. Voces, risas, llantos, tristezas, alegrías; todo cabe en él.

Loga

Sin tregua

Puede verlo escondido en las sombras de los pasillos... Le sigue corriendo entre los pinos... Observándole, acechándole. Y él Solo quiere huir... Pero no se cansa...  Esas páginas, esas gráficas, esos problemas hirientes... Le persigue con solo una palabra en su portada: Matemáticas.

Claus Baudelaire.

Las 11...

Entrar en aquel sitio era arriesgado, la gente luchaba, peleaba, gritaba, algunas personas se marcharon rendidos, no pudieron con la presión. Solo había una persona que podía arreglarlo, ella estaba tras el muro de contención intentando calmarlos a todos. Una frase sirvió para calmar a la muchedumbre: 'Hay medios de bacon para todos'.

Judith.

Al pati de secundària

La Guerra ha acabat i en pocs dies consagrarem rumb a Ítaca; aquestes darreres setmanes els nostres cossos han minvat en pell, sang i suor. Tanmateix, Odisseu sembla aliè a la victòria, únicament passeja isolat en completa serenor.

Diuen que prega insistentment pel favor de la Deesa.

Miguel Àngel.

Comienzos

La tensión y la impaciencia habían sido protagonistas durante días. Todos querían saberlo y cuando cruza la puerta, toda la atención se centra en ella. A la pregunta "¿Es oficial?", una respuesta firme: "Lo es." Sonríe. Se escucharon chillidos, risas y murmullos comentando el acontecimiento. Para cuando los implicados llegan al colegio, la noticia se ha dispersado. El chico entra a clase y un absoluto silencio le rodea. Asustado, pregunta: "¡¿Había examen?!"

Olivia.

Detrás de la luz

He sufrido viendo cómo en un día, lo que en un momento fueron personas, se convierten en locos, cómo los que en algún momento fueron amigos, se convierten en enemigos. Solo los fuertes lo consiguen, solo durante unos minutos, unos segundos. En el momento en el que se entra a ese lugar, ya nadie es el mismo durante un corto periodo de tiempo. Se convierte en una batalla por los épicos bocadillos, la batalla de los medios y los enteros... La supremacía de los bocadillos.

Pitufina.

Escoltar més enllà de les paraules

Mans que, amb el bolígraf, trauen fum en escoltar la lliçó. Un dels alumnes s'atura de sobte, aixeca la mirada, mira fixament al professor i s'introdueix completament en les seues paraules. Naix un somriure de complicitat i també, un esperit d'aprenentatge.

JFA

Empatia

Camina amb pas ferm. Pel seu cap passen milers de coses. Repassa allò que ha de dir: sap que el tema serà complicat i cerca recursos per fer més fàcil l'explicació. De sobte, recorda el dia anterior, les preguntes, els comentaris, les opinions... Fins i tot algun trauma de broma... En eixe moment ho sap: només amb mirar tots aquells ulls les respostes es mostraran soles.

Teresa.