dimecres, 30 de setembre del 2015

Altres coses del nostre cap: Loga

Hui tenim la sort de comptar amb un text col·lateral de Loga. És una dels membres fundadors de Lletraferits i de les que, amb la seua producció, ha arribat a guanyar o quedar en molt bona posició en alguns concursos. La raó és evident només en llegir aquest text. Avant, passeu, llegiu i gaudiu-lo...


Había verde por todas partes. Aquel bosque desprendía un aroma que no era capaz de reconocer, pero que no olvidaría nunca. Supo que en el momento en que dejara de percibirlo, lo añoraría. La humedad le dificultaba la respiración, pero aún así aquel lugar no dejaba de maravillarle. Finos troncos de un árbol al que no conseguía poner nombre, inundaban todo el espacio, exceptuando el pequeño y angosto camino que se dibujaba entre los árboles casi de forma imperceptible. El refulgente verde de las hojas de aquellos curioso árboles se correspondía con el verde que cubría todo el suelo. Cientos, miles, tal vez millones de tréboles cubrían el suelo, formando un pequeño mar verde lleno de vida. El camino se extiendía más allá de lo que su vista alcanza a ver, pero eso no le angustiaba. Por algún extraño motivo, entre toda aquella naturaleza, se sentía segura y tranquila a pesar de saberse perdida. De pronto, minúsculas gotas comenzaron a calar entre las frondosas copas, llenando de pequeñas esferas acuosas todas las plantas que cubrían aquel paisaje. Sonia extendió las manos y observó como poco a poco, las gotas se iban posando en sus manos, ocupando cada rincón de sus palmas, maravillada por la pureza del momento. Comenzó a caminar sintiéndose más viva que nunca mientras la lluvia caía sobre ella, cubriendo de rocío su ropa. Mientras avanzaba, algo llamó su atención. ¿Qué era aquello? ¿Una hoja tal vez? Su color amarillento destacaba entre aquel verde interminable, haciéndola imposible de esconder. Sonia abandonó el camino para acercarse a lo que efectivamente era una hoja de papel, amarilleada y rasgada por el tiempo. Había algo escrito en ella, aunque el agua insistía en borrar las pocas letras que todavía resultaban legibles en aquel viejo papel. Con muchos esfuerzos, Sonia consiguió descifrar la última línea escrita: ‘...para morir en este bosque maldito.



(¿Continuará?)

dijous, 24 de setembre del 2015

Anem per feina 1

Bé, per començar anem fortets. Ací tenim una notícia que va ser publicada al diari Levante-EMV el dia 11 de setembre. Com ja he dit a classe, no entrarem a analitzar discursos polítics, així que deixarem de banda les valoracions del periodista. Serà qüestió que ens centrem en el contingut: De què parla la notícia? Quin és el tema principal? I els secundaris? Com la resumiríem? Quina estructura té? Compta amb totes les parts que ha de tindre una notícia?
Ànim! Llegiu i comenteu!!

dimecres, 23 de setembre del 2015

COMENCEM EL CURS

Començar un nou curs sempre resulta inquietant i de vegades emocionant, sobre tot per als alumnes de primer de batxillerat que comencen una nova etapa, els passos previs i necessaris per accedir a la universitat. Els que ara estan a segon, primers seguidors d'aquest bloc, comencen a sentir la pressió del temps i les assignatures, comencen a notar l'alè terrible del selectiu al seu clatell... Res que no saberen amb antelació però una cosa és veure-ho des de la barrera còmoda i feliç del primer de batxillerat i una altra és saber-te de genolls davant una porta de la qual saps que va a eixir un Miura terrible... Bé, aquesta pel·lícula ja l'hem vista moltes vegades i sense ànim de fer "spoiler", al final tots sobreviuen, són feliços i mengen anisos, així que cal mantindre la calma.
Aquest bloc comença una altra vegada, amb posts per a tots els alumnes, opinió, informacions, creacions dels Lletraferits... 
Tot des de Teresianes de Torrent, amb molt d'afecte... 
Seguiu-nos!