Avui és el dia! Avui comencem a mostrar al món allò que els membres visibles dels Lletraferits creen, pensen i munten ajuntat paraules d'una manera acurada i precisa. El primer en animar-se ha sigut Miguel Ángel així que cal presentar-lo de manera oficial, com cal.
Miguel Ángel Ruiz és alumne de 2n de Batxillerat de l'opció científic-tècnica del Col·legi Santa Teresa de Jesús de El Vedat, Torrent.
El seu interés per l'escriptura va anar creixent a poc a poc i l'any passat, va començar a escriure de manera més seriosa. Conrea tant la poesia tradicional costumista com un estil més actual, amb simbolismes propis ben interessants. Últimament les seues poesies van encaminant-se cap a la prosa poètica però sense deixar de costat eixe "primer amor" sobre les coses que rimen.
Tenim la grandíssima sort de poder veure algunes de les seues poesies en les quals, tot i la seua apariència tímida, ens mostren imatges, sensacions i olors que deixen entreveure una gran profunditat...
Aquests poemes són una mostra de la producció de Miguel Ángel. Són uns entre tants, potser no els millors perquè, clar, els millors són els que van a concurs...
Hui hem parlat de qualitat, autoexigència i estandards personals... Ha sigut d'eixes converses per enllestir textos en les quals tinc tendència a parlar massa, com l'editor que vol que l'exemplar estiga corecte i que l'escriptor continue creant... Sé que quasi no t'he deixat parlar, però ja saps que aquest camí té moltes pedres per les quals hem de passar... A la pròxima et toca a tu!!
Bé, per començar, ací tenim quatre poemes. Anem assolint un bon nivell!
1.
Cicle d’amor nostàlgic,
aquell que tothom anhela,
siga un amor fi,
un amor cosit de tela.
- Bri de safrà, oli d’ametlla-
Plegat en eixa pàgina
nafrat, ferit de lletra,
on hagen les mil plomes
escrit el nostre poema.
- Maduixa tibant, licor crema-
Perquè cerque veu corredissa,
cos avall juganera,
els capcirons bruns
entre botons, la pell tèbia.
-Sal i llima, te amb canyella-
Així vinguen les darreres Hores
i ens prenga una mà ferma,
envellida o amb taques,
però fidel a la promesa.
- Dues panses, la cigarreta-
2.
Sols cal trobar el punt
en que un vers trenca el bull.
Com l’aigua o el cafè,
Bull la tinta al paper.
Eixe valor exacte
en que entren en contacte
forces d’ací i d’enllà
a punt per a l’esclat.
3.
Sense saber d’on vinc,
on vaig,
no et guarde compliments
ni carícies pel camí.
Sols una veu ferma,
i un cos ferm,
pas, enllà, pas,
cada matí:
perquè hi rigues,
perquè hi plores.
4.
Quan s’enlaire la música.
Quan s’allibere de significat el mot.
Quan sols l’ànima muira
en mans del Redemptor.
Llavors haurà el poema
que desperte la consciència del món.
Cantat en la nostra llengua,
la llengua del poble nou.
P.S: Com podeu observar, prendre l'opció científica no exclou la capacitat creadora o artística...
Lletrafertis oficials: ANIMEU-VOS!
Sensacionals! Un primer poema reflex de l'amor general i l'estima on en el dia a dia és on es troben, vertaderament. Els detalls finals de cada vers em semblen vertader art. El segon és definir el vol dels escrits. Un tercer, bé em recorda el que vaig escriure dies enrere, on la tècnica és deixar sortir les paraules. Finalment, el quart és l'humil reivindicació del valor de les paraules i més amb una llengua tan lliure, tan nostra. Versos lliures, reflex de l'ànima que cerca el vol sense opinions com a barreres, sense cap giró de vent que et desvie del trajecte entre els núvols.
ResponEliminaMoltes gràcies JFA, sempre són grates unes primeres paraules d'ànim. Sobre els teus textos el mateix a dir, em semblen força interessants (sobretot per als dies que ara corren); a més, m'adherisc a la proposta de Teresa, esperem llegir-te més i ben prompte per ací.
ResponEliminaUna forta salutació!!